Constança, de l’exili a l’estiueig

El poeta Ovidi no va deixar molt bona imatge de Constança a les seves últimes obres, entristit pel seu desterrament forçat. Però avui dia és una ciutat alegre d'estiueig, amb platges llargues i un centre ple de bars per on joves i grans gaudeixen de les vacances.

Alicia Fàbregas
 
 
 

“Si a la ciutat de Roma algú no coneix l’art d’estimar, que llegeixi les meves pàgines i estimi il·lustrat pels meus versos”. Així, amb les cartes sobre la taula, comença Ars amatoria (‘L’art d’estimar), una espècie de trilogia d’autoajuda, amb contingut eròtic, del poeta Ovidi. Va ser publicada entre el s I a.C i l’I d.C i suposadament -ningú ha aconseguit encara confirmar-ho o desmentir-ho-, aquest poema didàctic li va costar a l’Ovidi, amb més de 50 anys, el desterrament de Roma i el seu trasllat forçat a Tomis, avui Constança. Lluny dels seus amics, la seva família i la seva dona.

Els dos primers llibres van ser best-sellers de l’època, i l’Ovidi va decidir atrevir-se amb el tercer. Però la trilogia va acabar prohibida per embrutar la moral de l’imperi d’August.

Així que després d’un llarg i penós viatge, el poeta va arribar a la costa del Mar Negre, a un lloc que, en la seva tristesa pel desterrament i acostumat al paisatge romà, descriu així: “Aquí el camp no produeix fruits, ni dolços raïms; no verdegen salzes a les seves riberes, ni alzines a les seves muntanyes. Ni el mar mereix més lloances que la terra: les seves aigües, privades de sol, estan sempre inflades pel furor dels vents. On sigui que miris, s’estenen planes sense conrear i vastes terres de conreu que ningú reclama”. De fet, el lament i les queixes van durar anys i prenen forma en les seves obres Tristes i Pòntiques.

Estàtua del poeta Ovidi. ALICIA FÀBREGAS

Però l’ésser humà és capaç d’adaptar-se a moltes situacions, i sembla que el poeta també va acabar aconseguint-ho. S’intueix en una carta que li envia a un amic, on li confessa: “M’és volguda Tomis, que a mi, que estic exiliat de la meva pàtria, m’ha mantingut fins avui la seva fidel hospitalitat”. I la hi mantindria després de mort. De fet, segles més tard, a finals del 1800, se li encarregava a l’artista romà Ettore Ferrari aixecar una estàtua en honor al cèlebre poeta Ovidi, en actitud pensativa i amb una inscripció que diu: “Sota aquesta pedra jeu Ovidi, el poeta. / Dels amors delicats, vençut pel seu talent. / Oh, tu que et passeges per aquí, si és que has estimat alguna vegada, / resa per ell, perquè li sigui lleu el somni”.

Avui, Constança, el port més important de Romania, manté encara els trets d’aquella ciutat que va acollir al poeta, però ha canviat. Continua sent acollidora, ara en comptes d’amb els exiliats, amb el turisme –sobretot l’autòcton, no hi ha gairebé estrangers. Els ‘xiringuitos’ de la platja ofereixen menjar abundant i a bon preu, especialment aliments del mar, com sardines o seitons fregits, amb música de fons als peus d’una àmplia extensió de sorra. I els carrers del centre, en els mesos estivals, s’omplen de moviment, amb abundants bars i gent passejant. Allà es pot provar un de les millors postres romanesos: el papanasi, una pasta tradicional amb forma rodona, farcida de formatge tou i banyada en nata agra, amb melmelada per damunt que varia segons on es prengui.

Posta de sol a Constança. ALICIA FÀBREGAS

Amb la panxa plena, el passeig fins al mar senta bé. Fins al casino abandonat -en un extrem de la ciutat-, que en la seva època d’esplendor, a principis del s.xx, era l’orgull de Constança. La perla del Mar Negre, li deien. Durant la II Guerra Mundial es va convertir en un hospital i a l’època del dictador comunista Nicolae Ceaușcescu va passar a ser un restaurant. Però als 90 va caure en l’oblit. Tot i així, és un edifici digne d’admirar, cara a cara amb les grues del port, el passat i el present a uns metres de distància. I si hi ha sort, en aquesta zona, el passeig pot acabar escoltant, per casualitat, una òpera a l’aire lliure en un concert muntat al carrer per a animar les nits d’estiu.

Les grues del port de Constança. ALICIA FÀBREGAS

Vueling vola de Barcelona a Bucarest.

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*