Dakar: prendre els carrers!

A la capital del Senegal tot passa al carrer: s’hi menja, s’hi beu, s’hi comercia, s’hi juga a futbol i s’hi resa. A Dakar no calen guies de viatges, només cal sortir a fer un tomb per a gaudir de la gastronomia local, de l'artesania... I del seu desordre perfecte.

Yeray S. Iborra
 
 
 
Venda ambulant als carrers de Dakar | Sònia Calvó

Venda ambulant als carrers de Dakar | Sònia Calvó

Dakar és un formiguer. El trànsit de persones és constant; els venedors ambulants ofereixen els seus productes entre el trànsit (les voreres i les carreteres no es diferencien a molts llocs); les paradetes de venda de fruita o targetes de telefonia esperen el moment de despatxar els seus productes; i els devots, el 84% del total de la població és musulmana i la religió té un pes important al país (és present fins i tot al seu lema: Un peuple, un but, une foi, és a dir, un poble, una meta, una fe), resen sobre una catifa… A la capital del Senegal tot passa al carrer. Només cal fer una volta per avituallar-se, gaudir de la gastronomia, l’artesania… I del seu desordre perfecte.

L’espai públic per als senegalesos no és massa espaiós però sí molt públic: els transeünts, que es mouen sempre sobre un núvol de pols del desert –concretament del desert de Lompoul, a uns 150 quilòmetres al nord– barrejat amb el fuel dels incomptables taxis que circulen per la ciutat, comparteixen els carrers no només amb els cotxes, també animals tirats per carro i, és clar, amb els comerços (hi ha pocs locals en els baixos a la ciutat, la majoria són ambulants, carrets o mantes sobre la vorera). L’espai està saturat a la capital senegalesa, el seu ús és popular i intensiu.

A cada pas, un pot deixar la categoria de tubab, com li diuen els senegalesos en idioma wolof als “blanquets”, adquirint un sothiou –branquilló esfilagarsat que s’extreu generalment de l’arbre salvadora persica– per raspallar-se les dents; menjar fruites fresques; o degustar un deliciós thieboudienne (al canvi del franc CFA, menys de tres euros el plat per a compartir). El thieboudienne, que se serveix en pràcticament qualsevol lloc, és el plat estrella senegalès. Competeix de prop amb un deliciós entrepà fet de pa, de textura gomosa, espaguetis i patates fregides. Tot servit en baguette (el passat del país com a colònia francesa es deixa notar en tota mena de detalls). El thieboudienne, fet amb peix de les costes senegaleses (Dakar està situada al nord-oest del Senegal, a la península de Cap Verd), pot ser picant o molt picant. La seva barreja d’herbes, servida als mateixos budells del peix, amaga al mateix dimoni.

El centre de la capital és assumible a peu i allà s’hi poden gaudir dels més diversos mercats i també adquirir pràcticament qualsevol cosa gràcies a la xarxa de venedors ambulants que el pobla. Els venedors ambulants gaudeixen a la ciutat senegalesa d’un estatus molt diferent respecte als d’altres urbs gràcies a les associacions creades per a la protecció dels seus drets. No per això estan lliures de batusses amb els governs locals; la Synergie des marchands pour li Développement (Symad), el sindicat més nombrós, amb prop de 7.000 afiliats, vetlla per minimitzar els enfrontaments.

L’allotjament al nucli antic de Dakar, una zona on es concentren oficines i immobles institucionals, escasseja. L’oferta de hostels i hotels està situada al nord de la ciutat. I per arribar-hi cal passar per una altra prova anti-tubab: agafar un taxi.

Els ‘carrapide’, el mètode de transport més popular a la capital del Senegal | Sònia Calvó

El transport públic a Dakar, així com en el global del país, és pràcticament inexistent. I si ho és, és poc operatiu. L’opció més barata per viatjar són els carrapide, caravanes Renault Saviem-G4 –gairebé tots els cotxes al Senegal són francesos i, en general, tenen més de trenta anys de vida– pintades de colors variats, que fan poc honor al seu nom (“cotxe ràpid”, traduït del francès). Si un es vol desplaçar, per visitar la costa (les platges de Kayar i les seves impressionants embarcacions, col·locades en fila índia, una rere l’altra, després dels dies de feina a la mar són un atractiu de primer ordre) o per visitar una de les poques estàtues que vesteixen la ciutat, el totèmic Monument al Renaixement Africà (escultura de bronze de 49 metres d’altura als afores), ha d’agafar un taxi.

El trencaclosques perfecte de vehicles grocs en les hores punta d’entrada i sortida de les feines és una experiència asfixiant. Però en general, tot i els modes poc refinats de conduir a Dakar, el caos ordenat impera a la carretera. Els clàxons són la banda sonora d’aquest caos. Però quan cessen, aflora un altre tipus de so, el que radien les emissores locals, gairebé sempre ocupades per l’mbalax –l’autèntic pop senegalès– o per sermons en loop. El nombre de possibilitats d’haver de viure un d’aquests augmenta exponencialment en època de Ramadà.

Vistes de la ciutat des del Monument al Renaixement Africà | Sònia Calvó

A Dakar tot es regateja. El transport també, és clar. L’intercanvi mai és agressiu. De forma natural, en l’aire dens d’aquesta capital de fuga i d’acollida –Senegal perd gairebé un milió de senegalesos i hi arriben un altre milió i mig de ciutadans de països veïns, quasi tots a la seva capital– es respira “l’esperit de la solidaritat”. O com en diuen aquí, la teranga. La teranga –en idioma wolof– és com es coneix la selecció de futbol local, els Teranga Lions. El futbol és l’esport estrella aquí, amb permís de la lluita senegalesa.

Arribades les set de la tarda, quan el sol es pon (els mesos més calorosos, la temperatura mitjana és de 27,2 graus centígrads), cada racó es converteix en una competitiva pista on es juga a pilota com si d’una final d’una competició reglada es tractés. Els més grans –i els que tenen més sort– es posen les botes reglamentàries, altres, el primer que troben, i els més joves esperen a la banda, esperant la seva oportunitat. L’espectacle és digne de qualsevol lliga de màxim nivell. Això sí, cal agafar el protector: els mosquits van famolencs amb el sol baix. Per la resta, poc més: prendre una cervesa, una Flag o una Gazelle, i gaudir del carrer, que aquí, com a mínim, es pren sense demanar massa permís.

Vueling vola de Barcelona a Dakar.

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*