Lluites de gegants i pubs amb sostres de palla

Gràcies al National Trust, llocs com la Calçada del Gegant o el pont Carrick-a-rede es conserven en perfecte estat i s'erigeixen com a atractius clau a la costa nord-irlandesa. Un territori que també es defineix per la seva cervesa, el seu güisqui i els seus pubs.

Alicia Fàbregas
 
 
 

Conduint per una carretera estreta, envoltant el llac Neagh, el més gran d’Irlanda, i després agafant un desviament cap al nord, cap al mar, entre camps verds, s’arriba a una casa blanca amb el sostre de palla que sembla d’una altra època. O del conte de Hänsel i Gretel. O d’algun capítol de Joc de Trons –alguns d’ells es van rodar per aquesta zona. És el pub amb sostre de palla més antic de l’illa. El Crosskeys Inn (la Posada de les claus creuades), d’aquí l’escut a la seva finestra.

Crosskeys Inn. DAVID CASTRO

Segons una investigació de la Queens University de Belfast, aquesta espècie de mas es va aixecar exactament al 1654. Un lloc amb mil històries –i el títol de “Pub rural de l’any”, obtingut el 2017- que l’actual propietària t’explica encantada quan creues la porta i entres en aquest cofre del temps, amb sostres baixos, cadires i taules de fusta, espelmes, bona cervesa –sobretot Guinness- i excel·lent güisqui irlandès. Mentre et guia per les diferents sales, es deté i assenyala una cadira en una cantonada: “Diuen que aquesta cadira l’ocupa un fantasma”, i posa cara de misteri. Prop d’aquesta cadira és on solen tocar música tradicional irlandesa els diferents grups que actuen cada dissabte.

Interior del Crosskeys Inn. ALICIA FÀBREGAS

Gràcies al National Trust

Des d’allà fins a la famosa ruta de la Causeway Coast, hi ha amb prou feines una hora amb cotxe. Una vegada allà, tot és espectacular, miris on miris. Natura impressionant per tot arreu i petits pobles encantadors.

Hi ha dos punts clau en aquesta ruta. De fet tres. Dues parades turístiques però que val la pena fer: la Calçada del Gegant i el Carrick-a-rede, un pont penjant fet de corda, que s’eleva sobre el mar. I una altra parada una mica més amagada i menys coneguda: una cascada en un bosc dels voltants de Glenoe, un petit poble a pocs minuts de la costa.

Tots aquests indrets tenen una cosa en comú. Sobreviuen ben cuidats gràcies al National Trust. Una organització benèfica fundada a finals del s.XIX que des de llavors fins a l’actualitat s’encarrega de protegir i preservar els enclavaments històrics i naturals d’Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord.

La Calçada del Gegant té una història màgica i una altra científica. La primera té a veure amb una lluita de gegants –un d’Irlanda i un altre d’Escòcia-, i l’altra amb una erupció volcànica i els sediments de la lava, que es van refredar prenent la forma de roques hexagonals i verticals. Però les llegendes sempre són més interessants. Així que explica la història que el gegant Fionn mac Cumhaill va tenir una picabaralla a l’altre costat del mar, amb el temible gegant escocès Benandonner. Fionn està molt cabrejat i per desfogar-se agafa trossos de la costa norirlandesa i els llança al mar. Així crea una calçada de roques que arriben fins a Escòcia. Mala jugada. Perquè llavors el temible Benandonner pot creuar fàcilment. El Fionn s’adona de l’error, li entra la por i s’amaga corrent a casa seva, on a la seva dona se li ocorre una bona idea per salvar-lo. El disfressa de bebè i quan arriba Benandonner, en veure la grandària del petit, s’espanta pensant com serà el pare i decideix girar cua, tornar cap a Escòcia i evitar la baralla.

Calçada del Gegant. DAVID CASTRO

El pont penjant Carrick-a-rede té un origen més pràctic. Des de 1755 l’utilitzaven els pescadors de salmó per transportar la pesca des del petit illot fins a la costa. Llavors era només una corda on els pescadors es penjaven i lluitaven contra el fort vent per arribar sans i estalvis a terra ferma amb els seus cistells plens de salmó. Ara és un pont més segur que s’ha convertit en atracció turística.

Siguiendo la costa hacia el este, en dirección a Belfast, a la altura de Glynn sale un desvío hacia el interior. Por allí se conduce hasta el pueblo de Glenoe y cruzándolo se llega a un pequeño bosque, donde se esconde una impresionante cascada, también bien cuidada gracias al National Trust. Aquí los turistas no son muchos y el escondite se convierte en un buen lugar para desconectar y aprovechar la calma de la naturaleza y el agua fluyendo.

Cascada de Glenoe. ALICIA FÀBREGAS

Vueling vola des de Barcelona a Dublin.

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*