Malta: un pecat quedar-se només amb les seves esglésies

No hi ha dubte que el país insular rendeix culte al culte: 365 temples en total, un per dia. Però hi ha vida més enllà de la religió a Malta: la petita illa, enmig del Mediterrani, té al mar els seus millors tresors.

Yeray S. Iborra
 
 
 
L'ull d'Osiris, a una embarcació a Malta | Yeray S. Iborra

L'ull d'Osiris, a una embarcació a Malta | Yeray S. Iborra

“Us agraden? Doncs no us les acabareu”. Aaron posa fre a la nostra cara de babaus perseguint per la finestra cada un dels mega-temples que es despleguen a cada cantonada de Malta. Estan per tots costats. A Malta hi ha, ni més ni menys, que 365 esglésies. “Una per dia”, acompanya Aaron, rialler. Aaron, per a més inri un nom bíblic, és taxista d’aquesta petita –no més de 400.000 habitants– república insular al mig del mar Mediterrani, però podria ser guia turístic. Fa el servei des de l’aeroport internacional, a Luqa, fins a La Valletta (no més de 20 minuts de trajecte). I malgrat que porta només uns mesos donant-li al taxi per aquí, en només tres consignes, t’arregla un viatge.

Aaron és simpatiquíssim, i no és una excepció en el país de la pedra color crema. “Fugiu de les ciutats, mengin peix i, per Déu, no agafeu cap moto; els maltesos condueixen com a bojos”. Vam complir dues de les tres propostes.

Els maltesos, herència colonial britànica (l’anglès és oficial aquí, a més del maltès), condueixen per l’esquerra. Però això no els fa perillosos a la carretera. El problema és de quantitat, no de qualitat. Si per dia, un centre de culte; per cada maltès, un vehicle. ¿Resultat a una diminuta illa on la carretera més ràpida és de 60 quilòmetres per hora? Tota Malta és un gran embús, especialment als voltants de les seves quatre grans ciutats, situades a l’est del país: La Valletta (la capital), Birkirkara (la més poblada), Gzira (on menjar bo), Sliema (on agafar una moto).

La moto és la representació del dimoni per als maltesos. Però la realitat, es circula perfectament amb ella. Si no, cal resar-li als autobusos de línia o als ferris (pocs i una mica cars: euro i mig el trajecte entre ciutats). La moto és la forma més ràpida de descobrir Malta més enllà dels seus temples. Aquestes illes van servir com a llar per als Cavallers Hospitalaris de Sant Joan, primers defensors de la Cristiandat, i els seus habitants estan considerats un dels pobles cristians més antics. Però hi ha una Malta tranquil·la, deliciosa, salvatge i mística. I descobrible en un cap de setmana.

Mig matí cal invertir-lo en creuar des de Kalkara fins a Gzira. A la primera ciutat, es pot dormir barat (les regions cèntriques estan tremendament gentrificadas i pernoctar pot sortir per una pasta); 50 euros la nit en uns immobles que semblen palauets, i les terrasses ofereixen una vista preciosa del capvespre. En la segona, es lloguen vehicles econòmics (25 euros al dia una moto de 125cc). Totes dues estan separades per una llengua d’asfalt que penetra al mar, amb moltíssims –i bellíssims– edificis de pedra de quatre segles enrere, i al mateix temps enormes grues que els sargeixen perquè no caiguin.

Les vistes als àtics de la ciutat | Yeray S. Iborra

El pas per La Valletta –la llengua d’asfalt– és una meravellosa excusa per menjar dolços (la figolla, per exemple); fer-se un refresc per passar la calor (la mitjana a la primavera i l’estiu no cau dels 20 graus a l’illa i una Cisk, cervesa regional, sempre és una opció); passejar pels grans jardins (com l’imponent Barracca, a prop del port); o complir ràpid la quota de catedrals a visitar… La Basílica de la Carmelita, per exemple, impressiona: el seu barret, una imponent cúpula, la vesteix d’allò més bé.

Ja sobre rodes, cap al camp. A Malta, l’aventura està al sud.

L’illa mediterrània té una vida pesquera tapada pel fet religiós i el turisme de creuer, que acostuma a centrar-se en les pedres, que encara conserva una mica de vigor en zones com Marsaxlokk (45 minuts des de Kalkara). Allà, milers d’ulls ens miren, però no incomoden.

La Malta mística es veu representada en aquest poble de pescadors, on les icòniques piragües, els Luzzu, pintats de groc i blau, conserven l’ull d’Osiris, talismà de la bona sort. La tradició d’afegir l’ull als vaixells es remunta a temps dels fenicis; se sap que hi va haver assentaments d’aquests poblats prop de Marsaxlokk segles enrere. Ara l’ull d’Osiris ha quedat com un dels símbols de l’illa, i s’estampa en clauers i imants.

Les piscines d’aigua salada a Malta | Yeray S. Iborra

El passeig de Marsaxlokk fa de mostrador del peix fresc. Els restaurants treuen al carrer, en grans recipients amb gel, els peixos del dia. Aaron tenia raó: és la millor opció de l’illa. El peix fresc no és barat (14 euros un plat combinat amb diferents tipus de peix), però si no es vol passar el cap de setmana endrapant menjar ràpid o plats italians (l’altra especialitat del país), tocarà rascar-se la butxaca.

A pocs quilòmetres de Marsaxlokk un pot anar a baixar el menjar passejant per les restes arqueològiques del temple de Skorba (3.600 a. C.). A més, les pedres són lloc d’aixopluc dels més variats rèptils. Des camaleons fins a eslizones (unes curioses sargantanes, antecessores de les serps, que abunden per aquí).

Encara que l’autèntica vida salvatge de Malta està sota el mar. Podem invertir el nostre segon dia a l’illa explorant platges precioses. Hi ha moltíssimes (també a les illes dels voltants): San Blas o Marsalforn (al nord), i què dir si prenem el ferri a Comino o Gozo, que mereixerien un capítol a part.

Però cap lloc per fer snorkel com sota els penya-segats de Ta’ Cenc. A un costat i a l’altre dels marcats barrancs trobem piscines naturals com les de la Finestra Blava, que inclou el denominat toll dels bussejadors, de la famosa Gruta Blava. A tocar de les costes escarpades es poden veure ratlles verinoses, calamars, pops i tot tipus de crancs. També espècies invasores d’aquest, com una varietat de cranc gegant, l’alien crab, aparegut per les costes malteses per primera vegada el 2001. No són un perill, no aquí: els maltesos estan acostumats a bregar amb colons.

Vueling et porta de Barcelona a Malta set vegades per setmana de juny fins a setembre i amb un preu des de 34,99 euros.

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*