Màgia gaèlica a l’Illa de Skye

La més gran de les Illes Hèbrides Interiors és una glopada de bellesa ancestral i un dels llocs d’Escòcia on més gaèlic escocès es parla encara, i es potencia. Recórrer-la en cotxe suposa un viatge no només físic, també temporal, en la naturalesa salvatge i el passat ple de misteris.

Alicia Fàbregas
 
 
 
Uig, una pequeña población al noreste de la isla de Skye. ALICIA FÀBREGAS

Uig, una pequeña población al noreste de la isla de Skye. ALICIA FÀBREGAS

Quan llogues el cotxe a Edimburg per conduir fins a l’Illa de Skye i ets d’un país com Espanya has de superar diverses adaptacions. Derrocar un parell de requadres mentals on s’encaixen els costums molt arrelats. Primer el típic, el de conduir per l’esquerra. La màxima pantalla te l’ aconsegueixes passar quan ja vas sense problemes per les rotondes. Després, la quantitat de llocs espectaculars per parar-se. Perquè són paisatges que no s’acaben i que et fan pensar que estàs molt al nord, però no completament, només en un nord molt especial per on abans que tu van passar civilitzacions tan misterioses com els celtes o els víkings.

Una vegada dissolts aquests primers obstacles mentals, un s’adona que realment viatjar t’obre la ment, almenys enderroca alguns envans interns, però també l’esperit en la seva forma més salvatge. Les llegendàries Highlands -les Terres Altes- i en concret Skye, la major de les Illes Hèbrides Interiors, són una glopada de bellesa: llacs, aigües nòrdiques, verds de tots els colors, pobles perduts, pubs, destil·leries i aquesta mística sensació d’immensitat amb un punt ancestral que t’inocula el paisatge.

Una de les carreteres de l’Illa d’Skye. ALICIA FÀBREGAS

I a sobre està la sonoritat de les seves poblacions. Des de Kyle of Lochalsh, en aquesta costa escocesa on abunda la boira -fins i tot a l’estiu-, es travessa el pont de 700m que et porta a posar el primer peu a l’Illa de Skye, concretament entrant per Kyleakin. Aquestes “k”, aquestes “l” i la combinació de vocals en forma d’ona suau, tenen una aureola màgica. Aquest so que reverbera el gaèlic escocès, que et transporta a les històries dels mites cèltics i els druidas, a les gaites, les pedres amb energia, les cerimònies secretes de matinada…

De fet, prop d’un terç de la població d’Skye encara parlava gaèlic el 2001. Cinc anys més tard va haver-hi un petit conflicte a la península de Sleat -o Sléibhte originalment-, al sud-oest de l’illa, perquè un grup de pares va demanar que l’escola de primària fes classes solament en gaèlic escocès. Aquesta voluntat identitària emana de la repressió que van sofrir aquesta llengua i aquesta cultura a finals del s.XVIII per part dels britànics i els seus aliats, en les sagnants Highland Clearances, que van acabar amb el sistema de clans que imperava a les Highlands i amb la seva societat fonamentalment agrària. Molts dels seus habitants van haver de marxar per la força, van ser perseguits i va córrer la sang. Però últimament hi ha una intenció cada vegada més clara de recuperar aquesta riquesa perduda. De fet, a finals de 2014 es va estrenar la primera sèrie en dècades rodada íntegrament en gaèlic escocès.

L’epicentre de la cultura gaèlica

A la cantonada més al nord-oest de l’illa es troba una relíquia d’aquesta antiga societat que una vegada va poblar aquestes terres: el castell Dunvegan, construït el s.XIII i seu del Clan MacLeod, arxienemics del Clan McDonald. Aquest enclavament es va convertir en la capital cultural del món gaèlic i s’associa amb històries de grans festejos i banquets, amb poetes, músics i personalitats del món de l’art. També amb batalles sagnants. La llegenda diu que un dels senyors del Clan MacLeod solia respondre quan li preguntaven sobre les seves riqueses que les seves taules eren els erms que envolten el castell i el seu sostre el cel, tal és la immensitat que transmet la naturalesa del lloc.

A l’oest de l’oest

El far de Neist Point. ALICIA FÀBREGAS

Seguint encara una mica més cap a l’oest, cap a on s’acaba la terra i ja tot és mar, per carreteres moltes vegades d’un sol carril en el qual cal fer malabarismes per deixar passar als cotxes que vénen de cara, on passegen ovelles llanudes i molts altres animals i s’estenen camps verds i muntanyes no excessivament altes però punxegudes, s’arriba al Neist Point, on sobre penya-segats està el far que va idear a principis del s.XX David A. Stevenson. No era precisament un novell, al llarg de la seva vida va construir fins a 26 fars a Escòcia. Des d’aquest enclavament es poden albirar balenes i dofins. Però també va ser protagonista d’una polèmica al 2002, quan el propietari dels terrenys adjacents va decidir posar una barrera a l’entrada del pàrquing exterior i cobrar a tot el que volgués aparcar per gaudir d’aquest lloc tan impressionant. Els locals van iniciar una campanya de protesta i es va poder posar fi al cobrament.

 

Una de les típiques cabines telefòniques, enmig del camp a Skye. ALICIA FÀBREGAS

Però per tancar el cercle falta passar per Portree, la capital de l’illa. En el camí et creues amb cabines telefòniques enmig del no-res -aquest distintiu de Londres que també està fora de la capital-, fins que arribes a un petit port amb una filera de cases i restaurants de colors i unes quantes barques amarrades. Això és Portree, bon lloc per degustar el peix de la zona, especialment el salmó, i provar el famós güisqui Talisker -la destil·leria més antiga de l’Illa de Skye- com a colofó vigorós a un viatge de naturalesa, ancestres i món rural.

Vueling vola de Barcelona a Edimburg.

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*